viernes, 8 de junio de 2012

La ruta de la despedida -traducido al catalán por Pere Bessó-




La ruta del comiat



Res no mor més lent
que el foc enmig dels gels estranyament embriacs de cendres

Des del trencament de les veus
Les orenetes canten comiats damunt de la ruta de la pols

Vinc de vent
abraçada a les canícules
que fonen la seda
quan és pedra el comal
i infla la truita davall de la fam i la llar

Regueró de silencis en estovalles que volen
desproveïts de sal i de pebre
continuen donant buit a la taula
i orfenesa a la cadira
que arrecera fantasmes apàtics i tristos

Estem tornant-nos taciturns

Així serà la ruta del comiat

Amb escassos vestigis que agonitzen en l’agrunsadora
sostenint Neruda entre niló i randa
sentint el cansament de les soledats
amb la ràbia i el dubte sufumigant poemes


(Traduït per Pere Bessó)



La ruta de la despedida



Nada muere más lento
que el fuego entre los hielos extrañamente ebrios de cenizas

Desde la ruptura de las voces
las golondrinas cantan despedidas sobre la ruta del polvo

Voy de viento
abrazada a las canículas que derriten la seda
cuando es piedra el comal e hincha la tortilla bajo el hambre y la lumbre

Reguero de silencio en manteles que vuelan
desprovistos de sal y de pimienta
sigue dando vacío a la mesa
y orfandad a la silla
que resguarda fantasmas apáticos y tristes

Nos estamos volviendo taciturnos

Así será la ruta de la despedida
con escasos vestigios que agonicen en la mecedora
sosteniendo a Neruda
entre nylon y encaje
sintiendo el cansancio de las soledades
con la rabia y la duda sahumando poemas



Marina Centeno
Yucatán México